No hi ha menjar,
ses Quelitas m´han fet de sopar.
Una altra nit de zaping,
i quan sa ciutat dorm, jo fantasio.
Jo fantasio per jo.

Encara no faig tard, no m´acollonis!
Per agafar es tren de sa realitat,
que es de sa universitat cau.

Joventut de caviar i pa eixut,
de títols penjats i futur ni fu ni fa.

Ja tenc un plan.
Es nostre nin avui farà dos anys
i estudiarà per metge.
I així serà, rei meu, t´han col·locat
a una orla ben plantat.

Entra a sa societat, senyor llicenciat,
i agafa apunts d´així com te farà
aprendre sa necessitat per surar.

No fa cap mal
tenir més d´una inquietud cultural.
Algo vaig fer a sa Central,
però no hi posis fe, que no hi ha fil
per a una il·lusió juvenil.

Es bròquil s´ha acabat.
Enyor sa facultat.
Jo vull es mal de cap
per estar en es setembre
i no haver d´estar hipotecat.


Lletra: Pep Àlvarez