Cada vegada que surt pes portal,
no sé per què mir un poc més a dalt
i m´invaeixen mil sentiments,
i per damunt de tots, sa soletat.
Tenc ànima de blues man.

Som presa des vicis que em fan ser humà
i es precipici sempre el tenc davant.
Juc amb sa sort perquè som un cobard
i de vegades me surt a guanyar;
però no la vull, me qued amagat.

Però els somnis, somnis són.
Són s´essència de sa vida.
I si tanques els ulls i cerques
pels quatre racons,
veuràs que els somnis,
somnis somnis són.
Somiador trobador!

Me puc passar mitja mida plorant.
No t´enganis, no,
mai no he estat un sant.
Encara me queda un poc d´honestitat
i això me duu més d´un mal de cap.
I altra vegada torn a travelar,
torn a travelar...


Lletra: Paco Gonzalez i J.J. Umbert