Dins d´un raig de sol
cent vuitanta-tres partícules de pols
fan l´amor

al mateix compàs
dels sorolls que des del llit mig rebregat
fa el teu nas.

Sota el cobrellit
s´endevina un dels teus pits
m´entre l´altre apunta ferm cap el nord;

just on hi ha la porta
on aquest babau t´escolta
i somia de dia
tornar-se en un instant en

aire,
juganer com
l´aire,
fent petons.

Aire,
dòcil, però no
gaire,
ressegint-te el cos.

Des de l´aspersor
dues-centes quinze gotes ballen els acords
d´aquell so

que definat
va lliscant des dels teus llavis barrejat
amb sabó.

Damunt el bidet
unes calces d´aneguets
jeuen xopes apuntant cap el sud;

just a la finestra
on aquest babau s´entesta
en ser espia de dia
i tornar-se en un instant en

aigua,
transparen com
l´aigua,
fent petons.

Aigua,
tèbia, però no
gaire,
resseguint-te el cos.