paraules buides

pols d’un temps a la deriva
d’un lloc que mai s`hi arriba d’un món sense records
plors de vides compartides
sovint són avorrides perquè mai han fet l’amor

focs de llums que ja no brillen
que res ja no il•luminen morint al cantó fosc
flors que sempre estan pansides
que ningú les cultiva al cementiri de l’amor

si tornes t’espero jo no t’he oblidat
tot aquest temps esperan-te
l’espera es fa eterna i passen els anys acabaré desesperat

sonen buides les paraules
si no es diuen amb el cor

brut, les mans tacades d’odi
podrint el cor amb codis que ningú mai ha resolt

rius i el somriure es fa patètic
buscant una hipotètica venjança

si tornes t’espero jo no t’he oblidat
tot aquest temps esperan-te
l’espera es fa eterna i passen els anys acabaré desesperat

sonen buides les paraules
si no es diuen amb el cor
quan es diuen amb el cor

si tornes t’espero, jo no t’he oblidat
tot aquest temps esperan-te
l’espera es fa eterna i passen els anys, acabaré desesperat
sonen buides les paraules
si no amaguen un tresor
sonen buides les paraules
si no es diuen amb el cor
si no es diuen amb el cor
quan es diuen amb el cor