no tenim futur

potser pregunten què “cony” va passar al dos mil
i jo em conformo en seguir vivint

el fi de segle se’ns ha ficat al llit
entre els llençols i les mantes i sota els plecs dels coixins

i si no ens agrada no tenim futur

i orientar-se , és mirar al sol naixent
penso que desorientar-se és viure a l’occident

ara som dotze demà serem divuit
els països rics no volen moros però en treuen profit

i si no els agrada, omplen de guerres el món
i si no ens agrada, no tenim futur

ja sé que no puc intentar canviar el món
escrivint només cançons

i si això no servís per fer-nos obrir la ment
és millor que el teu cor,

estimi algú, estima algú, i algú t’estimi

ja sé que no puc intentar canviar el món
escrivint només cançons

i si això no servís per fer-nos obrir la ment
és millor que el teu cor,

estimi algú, estima algú i algú t’estimi