KILOMBO
Un riure de fang m´inspira la teva mirada,
una cara d´ombres, però amb llum camuflada,
una estranya addicció cap al teu cos,
un aire que m´emporta cap a un lluny racó, on...
Dibuixava sempre el mateix horitzó,
una paleta plena d´il-lusions,
no tot és blanc o negre, sempre es pot
mesclar, canviar el color d´un món que
està sense pintar.
Una cara trista, amb dues mitges llunes,
una boca tendra que no sap besar,
una màgia negra, oculta, em roba el cor,
un aire que m´emporta cap a un lluny racó, on...
Nines que riuen, amb els cabells clars,
juguen a viure, descobrint-ho tot,
i notes de vidre apostant amb el silenci,
cançons d´anys que van passar.
Dibuixava sempre el mateix horitzó,
una paleta plena d´il-lusions,
no tot és blanc o negre, sempre es pot
mesclar, canviar el color d´un món que
està sense pintar.
Nines que riuen, amb els cabells clars,
juguen a viure, descobrint-ho tot,
i notes de vidre apostant amb el silenci,
cançons d´anys que van passar.
Dibuixava sempre el mateix horitzó,
una paleta plena d´il-lusions,
no tot és blanc o negre, sempre es pot
mesclar, canviar el color d´un món que
està sense pintar.