NO T´HO NEGO
Comediants de primes paraules,
que inventen veritats,
fent un son, tirant d´un fil,
se´n riuen d´aquest món.
Alts i prims i amb cara d´empenta,
no es mostren tal com són,
divertits penjant d´un fil,
avorrits entre els llençols.
Són l´edip de les promeses
i van jugant a veure qui és més fort
dins un teatre que anomenen:
llibertat.
Som titelles de marbre o fusta
depèn la qualitat,
si ets jueu o militar,
tant hi fa si pots pagar.
I si vols ser peça prohibida
maquinària de baixa qualitat,
al sistema no és permès de:
rebentar.
No t´ho nego, ei! que jo no t´ho nego.
Jo no et nego que per tu arribaria a encaixar.
No t´ho nego, ei! que jo no t´ho nego,
però no et nego que per tu acabaria matant.
I potser podria disfressar-me
de titella o comediant,
de fusta o marbre,
d´innocència o falsetat...
No t´ho nego, ei! que jo no t´ho nego.
Jo no et nego que per tu arribaria a encaixar.
No t´ho nego, ei! que jo no t´ho nego,
però no et nego que per tu acabaria matant.
Jo no et nego que per tu els acabaria matant.