Em sentó incompresa,
L ‘amor em fa feble,
les grans il•lusions,
ja no existeixen.

Cansada estic de veura,
Com tot s’enfonsa ,
Com les tristes mirades,
Em fan sumergir en una trista dimensió.

És dur entendra ,
Per que estic sola,
i no se k pensó,
ni com reacciono.

I arriba aquell momento,
K no entenc per que visc,
Perquè segueixo vivint en aquest cruel món.

Si a finals de comte,
no val la pena que lluiti,
per que el meu camí és aquet,
el meu destí es així.

I tot plagat em fa rabia,
Per que el dia menys pensat,
No existiré,
No seguire aquí.

Dies, mesus, anys de malsons,
Peró se k passi el k passi ,
Satisfeta estic,
Per que tu ets i seras feliç