Era una vegada un mirall.

Era una vegada un vitrall.

Vivien sols.

Morien sols.

Els colors reflectien la claror

de les estrelles, la lluentor

del sol a sobre el mar.

Separats no podien estar.

Però estaven sols.

Seguien sols.

Moririen sols.

Un llibre antic, maltractat,

va explicar-me aquesta història

sols per treure´m la cabòria

que em rondava pel cap.

I a l´horitzó infinit,

quan ja era negra nit,

em vaig veure reflectit

en aquell mirall.

Que estava sol.