Intro: Re Re (4x)

La Re
És ben patètica la vida
La Re Sol
Tu n´ets l´exemple més latent
Re Sol La
La teva existència convida
Re Sol La
Que se´n cardi de tu la gent

La Re
Tota la vida has parit pena
La Re Sol
El teu pas pel món no ha valgut un ral
Re Sol La
Tens la gràcia on comença l´esquena
Re Sol La
Ets assimètric mental

Re |
Però el que realment m´acollona |
La |
El que em té aclaparat |
Si |- (2x)
És que sigui la corona |
Sol |
L´únic que brilla al teu cap |

Re Re (2x)

I és que tots els teus recursos
De demòcrata arudit
Acaben quan s´acaben els discursos
que els demés t´han escrit

Mascota dels gamarussos
Exemple del zero absolut
Potser caldria posar el totxo
al capdamunt de l´escut


Però el que realment m´acollona |
El que em té aclaparat |
És que sigui la corona |- (4x)
L´únic que brilla al teu cap |

Solo (Mateixes notes que una estrofa normal)
Arrives a ser tan inepte
Tan dropo i tan ignorant
Que Quan et tinc més respecte
És quan t´imagino cagant

Però el que realment m´acollona |
El que em té aclaparat |
És que sigui la corona |- (4x)
L´únic que brilla al teu cap |