Les paraules
eren com dards de plata
amb diana al cor
el meu silenci era com marbre
i una vida nova em feia por
m´ofegaven
els somnis ja marcits
sobre el teu cos
mentires foradades
amb una amnèsia estranya
que inmunitzà el dolor

jo sabia que aquell dia acabava tot

mancava l´aire
d´aquelles nits imaginant l´agost
amb mars urgents i onades
dins un bes tan ample
que omplia tot el cos
l´enyorança
jugava a crear dubtes entre els dos
mirades perdudes buscant excuses
saltant les trampes
que ens parava l´enyor

jo sabia que aquell dia acabava tot

m´estimaves
feixugament i amb sorra als genolls
aliada amb la melancolia
però tu sabies que aquell dia s´acabava tot
sabies que aquell dia
acabava tot