Ja no espero tant dels dies
i els dubtes al vent
sintonitzo amb noves formes
d´entendre el temps
que hem capgirat les nostres vides
demanant de més
va ser el naufragi d´aquells dies
de cors urgents

reedificables són les vides
no tot es destrueix
i queda en peu en la memòria
claror d´un temps
de mirades estrellades
que ens van fer creure en tres
de cançons d´un temps salvatge
de cors sincers

com oxigen vital
respires pel meu cant
sóc tan fràgil al desànim
les velles sabates
país descalç
no tornaré a fer-te caure
que amb ales o un fort pes
sempre haurà un perquè
per estimar-te

impacient buscava els límits
les flors del destí
i els camins es convertien
en laberints
si ja no espero trobar el que voldria en tu
sinó allò que tens
que dels naufragis se´n surt digne
si n´aprens d´ells

com oxigen vital
eclipsis de Lluna a la sang
dibuixant camins més fàcils
les velles sabates
país descalç
no tornaré a fer-te caure
que amb ales o un fort pes
t´esperaré demà