El drac de Sant Llorenç del Munt
venia de l’eixut ponent,
vestit de crestes i de fum
i armat d’espines en el vent.

Fa ja cinc segles que retruny
en un llenguatge foraster
per la cinglera i per la vall,
per dins les cases i al carrer...

...que ens roba vinya, oliva i blat,
i ens rapta els fills al rierol;
que ens crema els llibres i els flautins,
i ens fa gruar la llum del sol.

Però la cresta és de paper
i les escates de cartró;
la carcanada és un fustot
i la mirada és de llautó.

El drac de Sant Llorenç del Munt
s’escolarà pel fosc ponent,
amb l’ala dreta arrossegant
i el cor negat en un torrent.


[Lletra: Miquel Desclot
Música: Carles Belda]