Som conscient del que ara diré
jo tenc ses paraules,
tu les pots ordenar.

Té ben clar
que pot aguantar
sa tinta de sa ploma
on quedarà tot gravat.

És tan gran
que no el pots agafar.
Ja poden passar dies,
que no el faràs canviar.

Té ben clar
cap a on vol anar:
ses drogues són de dia,
ja dormirà demà.

No és pecat capital
passar dies sense veure´l.
Pensarà, escriurà,
és un homo-llibre.

Hi ha dies que no te vols aixecar
vols continuar somniant
que t´has perdut dins es paradís,
no tens sa clau per sortir.

Fins aquí tot el que puc dir
Van passant els dies el teng que consumir
És tan gran que no el pots agafar.
Ja poden passar dies que no el faràs canviar.

No és pecat capital
passar dies sense veure´l.
Pensarà, escriurà,
és un homo-llibre.

Hi ha dies que no te vols aixecar
vols continuar somniant
que t´has perdut dins es paradís,
no tens sa clau per sortir.

Hi ha dies que no te vols aixecar
vols continuar somniant
que t´has perdut dins es paradís,
no tens sa clau per sortir

[...]

Pensarà, escriurà,
és un homo-llibre.

Hi ha dies que no te vols aixecar
vols continuar somniant
que t´has perdut dins es paradís,
no tens sa clau per sortir.

Hi ha dies que no te vols aixecar
vols continuar somniant
que t´has perdut dins es paradís,
no tens sa clau per sortir.

Hi ha dies que no te vols aixecar vols continuar somniant