Era un nit d´estiu
després d´un concert a Parets,
en Dídac m´incità
a fer la Conreria
quina bogeria.

Les corves anaven passant
i els arbres grataven el meu cotxe blau
quan de sobte entre la pols i el fum
un mur vaig il·luminar.

De cop tot era fosc
i no sentia res
al fons una llum
i a la llum tot era blanc.

Al cap d´una estona
un paio apareix i em diu
que es diu Pere
em comenta que fa temps
que m´espera allà en el cel

Perdoni senyor
que no em pugui quedar una eternitat
però allà baix encara m´esperen.

Del cel al món, del cel al món,
del cel al món, del cel...