Fou un fred i trist novembre
en la tardor del nostre plor
de la terra neix un xiscle
testimoni d´una mort.

Amb la mirada bategaves
abans de la teua nit
i amb les paraules desvetllades
tots els silencis i els crits

Joo... tornareeé!
a cridar el teu nom
contra el vent!

En l´espai de les estrelles
t´has perdut en el meu camp
ara t´he trobat amb elles
i mas fet entrendre tant.
I ara que la terra calla
alce el meu puny novament
i amb una nova tornada
farem brotar del moment.

Joo... tornareeé!
a cridar el teu nom contra el vent!

Contra el veent!
Contra el veeent!
Contra el veeeent!
Contra el veent!
Contra el vent!