Re Fa#m
T’ho vaig dir per fer-te contenta i perquè te’n recordessis de mi.
Sim La Sol
Tu sempre vius amb l’ànima oberta, jo tanco els ulls per poder sentir.
Ai! Senyor, ai! Senyor, quanta merda i tant..tant poc sabó;
Quan tinc algú que em deixa ser lliure, vaig i hi foto pel mig l’amor.
La Sim
I encara sóc prou il•lús per esperar que tu em segueixis.
Fa#m Sol La Sol
Per dir-me, mirant-me als ulls: “si us plau, no vull que em deixis”.
Un xic nerviós abans de veure’t però després em miraves i reies amb mi.
Dijous Paella sota la nit vermella i ballant amb tu jo era feliç.
Buyuyus per aquí, buyuyus per allà! Jo sóc una de les boles que tu fas girar.
Vull volar cap al lloc on no arriba el demà per que mai deixi d’estar al teu costat.
I encara sóc prou il•lús...
Sim La Sol
Et puc fer un petó?
Sim La Sol
Però no vull dir a la galta.
Sim La Sol
Després marxaré, si vols
Fa#m Sol La Sol
I podràs oblidar-me.
Aquella nit, ara ja ho sé; no era el fred pel que tremolava.
Quan em miraves cantant “El camí” vaig tenir por d’enamorar-me.
S’envà la son, puja pels meus dits com una flama d’estiu cremant dins de mi
Perque el millor de tot és que quan ets aquí canvia el color dels teus llavis i comença la nit.
I encara sóc prou il•lús...
Però conec el meu lloc, sé que no pot ser així, que et podré fer somriure només sent amics
que per moltes paraules no et sabré fer feliç, el que ara em fa lliure després em pot fer morir.
Vaig callar pensatiu mirant les meves passes i encara no tenia clar si podia estimar-te
Haguès preferit saber com acomiadar-me. Preguntava a la lluna si els teus ulls em buscaven.
I encara sóc prou il•lús...
Et puc fer un petó?...
T’ho vaig dir per fer-te contenta i perquè te’n recordessis de mi.
Sim La Sol
Tu sempre vius amb l’ànima oberta, jo tanco els ulls per poder sentir.
Ai! Senyor, ai! Senyor, quanta merda i tant..tant poc sabó;
Quan tinc algú que em deixa ser lliure, vaig i hi foto pel mig l’amor.
La Sim
I encara sóc prou il•lús per esperar que tu em segueixis.
Fa#m Sol La Sol
Per dir-me, mirant-me als ulls: “si us plau, no vull que em deixis”.
Un xic nerviós abans de veure’t però després em miraves i reies amb mi.
Dijous Paella sota la nit vermella i ballant amb tu jo era feliç.
Buyuyus per aquí, buyuyus per allà! Jo sóc una de les boles que tu fas girar.
Vull volar cap al lloc on no arriba el demà per que mai deixi d’estar al teu costat.
I encara sóc prou il•lús...
Sim La Sol
Et puc fer un petó?
Sim La Sol
Però no vull dir a la galta.
Sim La Sol
Després marxaré, si vols
Fa#m Sol La Sol
I podràs oblidar-me.
Aquella nit, ara ja ho sé; no era el fred pel que tremolava.
Quan em miraves cantant “El camí” vaig tenir por d’enamorar-me.
S’envà la son, puja pels meus dits com una flama d’estiu cremant dins de mi
Perque el millor de tot és que quan ets aquí canvia el color dels teus llavis i comença la nit.
I encara sóc prou il•lús...
Però conec el meu lloc, sé que no pot ser així, que et podré fer somriure només sent amics
que per moltes paraules no et sabré fer feliç, el que ara em fa lliure després em pot fer morir.
Vaig callar pensatiu mirant les meves passes i encara no tenia clar si podia estimar-te
Haguès preferit saber com acomiadar-me. Preguntava a la lluna si els teus ulls em buscaven.
I encara sóc prou il•lús...
Et puc fer un petó?...