Diuen que som el dimoni
La bestia negra de l’ordre
El paradigma de l’odi
La fera immunda i ferotge
Que trenca el consens i el tedi
De la seua bassa d’oli,
Dins del sistema modèlic
Som la taca de petroli.

I nosaltres orgullosos i somrients
Rebem els colps i assumim el nostre paper.
Estar en el punt de mira dels putrefactes
Ens fa saber que no anem errats dels trets.

Que diguen el que vullguen que estem ben vius,
No espereu flors quan ens heu venut verí
Que diguen el que vullguen que estem ben vius,
I aquesta és la llet que tenim.

Des de les seus poltrones
Diuen que trenquem l’essència,
No sé de quina una i grande
Libre i maleïda pàtria.
Nosaltres de peus a terra
Volem la vida mes vida,
Si cal serem el be negre
Contra la blanca mentida.

I continuem orgullosos i somrients
Amb humilitat
Repartint color pel carrer.
Sorpresos i perplexes per saber
Que amb cançonetes
Fem maldecaps al poder.

Que diguen el que vullguen que estem ben vius,
No espereu flors quan ens heu venut verí
Que diguen el que vullguen que estem ben vius,
I aquesta és la llet que tenim.

Va! Que berenem mona,
I trau suc del celler!
Que aquesta gent no ens interessa
Per res! Per res!

Va! Que berenem mona,
I trau suc del celler,
No és difícil d’entendre
Si ens escolteu
Desperta!
Es destapa la trama…
Desperta!
No hi ha ningun misteri

Va! Que berenarem mona,
I trau suc del celler!
Que aquesta gent no ens interessa
Per res! Per res!

I encara que tu cregues que si,
No hi ha dubtes valent,
No es difícil d’entendre.

Que diguen el que vullguen que estem ben vius,
No espereu flors quan ens heu venut verí
Que diguen el que vullguen que estem ben vius,
I aquesta és la llet que tenim.