Quan torno a mirar enrere
i observo el que hi ha
em venen ganes de tornar
a ser com abans.

No em preocupava res,
només pensava en jugar.
La gent que m'envoltava
eren tot amistats.

Amb ànsia i delit
vull tornar a ser petit.
Aquells braços càlids
que em protegien dels perills...

Ara ja sóc gran.
El món per mi ha canviat.
Qui pogués tornar
a sentir-se entremaliat...

Ara em sento envoltat
d'un món que és molt més complicat.
En els amics de sempre ara ja
no hi pots confiar.

La feina m'acapara
el temps, i omple el meu cap
de preocupacions inútils
que em deixen ben baldat.

Amb ànsia i delit
vull tornar a ser petit.
Aquells braços càlids
que em protegien dels perills...

Ara ja sóc gran.
El món per mi ha canviat.
Qui pogués tornar
a sentir-se entremaliat...

Perquè el temps va decidir no aturar
el seu pas per la vida i hi ha un endemà?
On la vida acaba tristament
en un sofà...

Perquè el temps ens fa canviar
amb lo fàcil que era viure com abans?
Despreocupats i lliures,
amb l'amistat pel davant.