(Ovidi: A València, País Valencià,
les circumstancies actuals
diuen que totes les coses han de sortir a la lluna,
a la qual estic totalment d'acord)

M'he aferrat a la paraula
que surt de cada veu
i fa del vers,
la nostra pàtria.

Hem fet himnes de cançons
que la absència ens va robar
com dies que van durar tants anys.

Ovidi, memòria
Ovidi, memòria

mira si sóc pobre
que no et puc fer tornar al món,
però arribaràs de les vacances
sense el teu nom,

i algú altre cantarà
amb la seva veu,
que ets valencià
i tens senyera on blau no hi ha.

hem trepitjat tots els teatres
que han omplert parlant de tu
la fal•làcia s'asseia al davant,

i hem callat tota resposta
mentre ha durant la funció
amb respecte mes que amb compassió.

Ovidi, memòria
Ovidi, memòria

mira si soc pobre
que no et puc fer tornar al mon,
però arribaràs de les vacances
sense el teu nom,

i algú altre cantarà
amb la seva veu,
que ets valencià
i tens senyera on blau no hi ha.

I ara parlo del silenci
que et van voler imposar
els mateixos que avui juguen
fent-te seu, parant la mà,

i de reüll miro la farsa
dels que es fan passar per tu,
de qui busca una foto
enmig el circ desesperant.

Ovidi, memòria
Ovidi, memòria

mira si soc pobre
que no et puc fer tornar al mon,
però arribaràs de les vacances
sense el teu nom,

i algú altre cantarà
amb la seva veu,
que ets valencià
i tens senyera on blau no hi ha.