Hem de conservar la terra
per donar una herència als fills
i des de fa temps a l’Ebre
hipotequen lo país.

Van començar als anys setanta
amb lo boom de les centrals,
per portar energia als altres
a canvi de quatre rals.

Ara vivim lo nostre temps,
no volem perdre lo futur,
ara mos toca decidir.

Lo territori no el vendrem,
no ens comprareu amb més diners,
aquesta lluitar ha de seguir.

Hem passat treballs i penes
esquivant transvasaments,
defensant: “lo riu es vida!”
I ara ens volen fotre el vent.

Mos ho paguen amb mercuri
o amb residus nuclears.
Los polítics no ho entenen
que la gent ja n’estem farts.

Terra, quantes injúries.

Terra, quin desgavell d’alenades,
cremades, malmeses, pel bé de molt pocs.

Terra, hi ha gent injusta
i gent que et defensa,
que no vol riquesa a qualsevol preu.

Terra, esperança,
revolta’t i lluita per allò que et pertoca,
que tu ets la pàtria, la casa, i ens pertanys a totes i tots.