I a Berlín, la neu no es cansa mai
I el terra congelat, et pot fer caure
I a Berlín, el fred és infernal
I mentre espero el tren, el nas se’m glaça

Perquè has d’estar tan lluny?
Tinc sort quan penso amb tu

I a Berlín, el mur encara és alt
Si em parles de petons i d’abraçades
I a Berlín, la nit és de colors
I en mil racons perduts, busco trobar-te

Perquè has d’estar tan lluny?
Tinc sort quan penso amb tu