COMPETITIUS – Ramon Minoves – Joan Usart

A mossegades van per la vida
i quant et miren pensen de tu:
“¿em pot ser útil en la grimpada
o és un obstacle inoportú?”

A mossegades van per la vida
si cal t’adulen i et fan favors
Ells et colpegen l’esquena, amables,
són gent molt “maca”, t’obren el cor

Poden somriure, poden ser afables
i són col-legues que fan favors
Però algun dia–més tard, més d’hora-
passen factura, s’ho cobren tot

Quan cal et donen en l’abraçada
la punyalada, fellonament
Un “ és la vida ” tenen per lema
i no n’esperis penediment

Pugen enlaire com l’anxaneta,
damunt l’esquena del veïnat
La seva glòria, és només seva
segons et diuen quan l’han tastat

Van per la vida a mossegades
A cops de colze o astutament
La seva pensa es diu astúcia
si el brau té banyes, ells tenen ment

Són alts o baixos, homes o dones,
Gerents, polítics, simples obrers
Se’ls pot conèixer per com deleixen
poders i glòries o bé diners

Van per la vida a mossegades
Mimen i esmolen ullals i dents
Te les ensenyen amb gran ufana
ells els dediquen el seu talent

Quan els enterren els cucs se’ls mengen
Com a la resta de l’altra gent
Llurs calaveres llavors, ensenyen
molt més encara, les seves dents