Inhòspit com tu no en trobaré mai, sota d'un pont.
Dos mil matalassos de molles i punt, no en farem mai prou.
Olor de xiclet que arriba de lluny, seurem al carrer i passarem fred, fred...

Tan pròxim a tu que ho farem malbé, no ens direm mai res.
D'olor de fum que porta el perfum que surt del teu coll.
Tres milions de munts de puntes de tub,
dos mil matalassos de molles i punt,
extremisme rural i olor de xiclet,
siroll de tractors i olor de rostolls,
per sempre més, per sempre més, per sempre més,
sargantanes al sol, sargantanes al sol.

Tres milions de fugues que em porten a estar més a prop teu.
Dos mil matalassos de molles i perfum.
I les sargantanes al sol, les sargantanes al sol, soles,
i les sargantanes al sol, soles, al sol, les sargantanes al sol...