Perdona’m el retràs.
Ja sé que és massa tard;
que jo no sóc ningú per fer esperar.
Disculpa el meu error
però m’he quedat penjat
passejant tot sol per l’univers.


Potser que suspenguem
això del vol a Mart.
Ja sé que tot estava programat.
Sempre he sigut igual, llunàtic despistat.
Però és que allà a sobre els núvols
perdo el nord.


Tot és tan intens.
Tot és tan real.
Que quan sóc allà dalt
mai no és massa tard.


Els dies són més llargs,
els mesos es fan anys,
les hores són moments d’eternitat
però mai no és massa tard,
mai no és massa tard.

No sé que hi ha al meu cap.
Perdona’m amor meu,
però per mi és important veure Saturn.
Disculpa el meu error.
Potser més endavant
farem una escapada a l’Univers.


Tot és tan intens.
Tot és tan real.
Que quan sóc allà dalt
mai no és massa tard.




Els dies són més llargs,
els mesos es fan anys,
les hores són moments d’eternitat
però mai no és massa tard.


Els dies són més llargs,
els mesos es fan anys,
les hores són moments d’eternitat
però mai no és massa tard,
mai no és massa tard.


Els dies són més llargs,
els mesos es fan anys,
les hores són moments d’eternitat
però mai no és massa tard. (x3)