Voldria que la setmana se'm fes curta com l'estiu.
I fileiar com un dia sense pa.
Però la vida camina sense mida i ròtols sempre se fan derrogar.
Voldria poder-te follar mil i una nits seguides.
I a la mil dos no descansar.
Voldria tenir-te tan a prop que la respiració assistida fos lo pa de cada dia al despertar.
Voldria no haver de somiar que t'he vist fent la migdiada.
I no t'he pogut agafar.
Voldria poder-te estimar sense cables ni intermediaris.
Ni missatges al mòbil tot sobat.
Ara sóc un fetixista.
Que te fot les bragues brutes i els sustens.
I com un mono se masturba olorant reminiscències del teu ses.
Voldria poder-te arrancar lo cor d'una revissellada.
I així portar-te sempre a la mà.
Voldria poder-me esnifar los teus cavells de matinada.
I rebre'n un bon polvo l'endemà.
Voldria poder-me menjar la verdor de la teua mirada, la herba que em col·loca abans de sobar.
Ara sóc un fetixista.
Que te fot les bragues brutes i els sustens.
I com un mono se masturba olorant reminiscències del teu ses.