El calavera

Passà la frontera al maleter
d'un Mercedes verd i atrotinat,
la primera nit en un caixer,
la següent sota el pont de la ciutat.


La tercera pensant el camí fet
i la quarta somniant en com desfe'l,
mentre remugaven els budells
llamps i trons feien baixar el cel.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.

I d'aquesta manera
aprengué el Calavera
a saltar precs
i obrir candaus.

La cinquena nit també plogué,
l'adrenalina, però, té el seu encant,
al sisè camí no se n'estigué
i perdé la por del debutant.

La setena nit es va confiar
i en sortí arraulit i panteixant,
davant la reixa humida d'aquell forn de pa,
dos gendarmes i el blau llampegant.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.

I d'aquesta manera
van agafar el Calavera,
per saltar precs
i obrir candaus.

Entrà a comissaria emmanillat,
remugant dins un cotxe cel·lular,
la primera nit no va dormir re
i al vespre següent ja era al carrer.

La nit empara els cecs
i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l'afany.

I d'aquesta manera
va fent el Calavera,
saltant precs
i obrint candaus.

-- Solsoní