Les petites formiguetes a l’estiu,
quan el blat ja s’ha expoliat,
ben lligat de peus i cap,
surten ben pobretes del seu niu,
ningú riu, ningú riu (*).
i van fent endreçadetes…
Cap aquí, cap allà, tot cercant fer una cadena,
Cap aquí, cap allà, i molt llarga que serà.

Tot pensant que la meta els fa país,
amb l’amiga s’ha trobat,
a l’orella s’han parlat,
i s’han dit moltes cosetes fent així:
Vina amb mi fent un gest pel país,
Mentre ajunten les manetes…
Cap aquí, cap allà, tot cercant fer una cadena,
Cap aquí, cap allà, i molt llarga que serà.

Tot pensant que la meta és un camí,
sense el seu granet de blat,
ai amiga, que és fumut!
N’estic farta de tants lladres! Però per Déu:
Ja n’hi ha prou, Ja n’hi ha prou… (*).
Fins se’m torcen les cametes…
Cap aquí, cap allà, tot cercant fer una cadena,
Cap aquí, cap allà, i molt llarga que serà.

Anem totes plegadetes perquè es diu,
que allà al mig hi ha un escarabat,
molt tossut i corromput,
li farem amb les urnetes un nou niu,
votant bé, votant bé,
no ens farà més la punyeta…
Cap aquí, cap allà, tot cercant fer una cadena,
Cap aquí, cap allà, i molt llarga que serà.

Ja quan passin les promeses de tot l’any;
tothom qui de goig ja hagi votat,
la videta s’ha guanyat,
quan vindran les glaçadetes d’aquet any,
votant bé, votant bé,
les viurem ben tranquil·letes…
Cap aquí, cap allà, tot cercant fer una cadena,
Cap aquí, cap allà, i molt llarga que serà.