Com si fos un gran ocell
Voldria jo volar
Damunt el mar immens
Cel blau enllà, enllà...

Voldria no fer-me gran
i ser, amb tu, petit encara
Voldria estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i els teus ulls transparents,
miralls de lluna i enyorança.
Si tu i jo fóssim infants
plens encara del ritme de la dansa
no hauríem après a contar els morts
i jugaríem a estimar-nos.

Com si fos un gran ocell
Voldria jo volar
Damunt el mar immens
Cel blau enllà, enllà
Blau cel dins dels teus ulls
Dins les venes, el mar.