Sempre m´he preguntat
què vol dir ser "normal"
em van diagnosticar
per no saber ser fals
i no és fàcil ser diferent
en un món tant uniformat
vaig haver d´assumir
que havia de ser jo
i l´amargura va anar enverinant-me la sang
fins que al final no ho vaig soportar
vaig voler acabar

Però apareixes tu
i sense preguntar
pots entendre el meu món i m´has obert el teu
he tornat a somiar
i és la presència de la mort
la que em fa senir-me més viu
i oblidar totes els mals, totes les obsessions
per concentrar-me en estimar-te
i en robar el temps
que m´han negat, que m´han segrestat
no has arribat tan tard

si muir al teu costat.